Prunella és una empresa de sabó orgànic, sense productes tòxics (sembla mentida que encara haguem de dir això per valorar un producte), amb baix impacte ambiental, vegans i ecològics. Janelle Anderson és la seva creadora i el nom no deixa de ser curiós i trobo que molt emotiu. Resulta que Janelle Anderson es quedava molta estona a la banyera, de manera que els seus dits sempre quedaven com a prunes, plens d’arrugues. A qui no ens ha passat això, i més de petits, quan els banys eren moments de joc i de relax. Doncs bé, la seva mare li va posar el sobrenom de Prunella. I d’aquí el nom de l’empresa.

De fet, aquest producte m’ha cridat l’atenció, no tant per tractar-se d’un sabó ecològic artesanal, dels quals n’hi ha molts; sinó més per la seva història i, sobretot, per la seva presentació. El packaging és molt lleuger i respecta la “marca”  sostenible i natural, i les imatges que acompanyen la promoció, no deixen indiferent. En definitiva, un producte amb una imatge i promoció molt personal i deliciosa que he volgut compartir en aquest post.

Tanmateix tinc un dubte: per què gossos? Bé, és igual, les fotografies són intrigants, no trobeu? Són els gossos les miniatures o bé seran els sabons els que són gegants? Mola!

ABYU iluminació creativa és una empresa americana especialitzada en productes d’il·luminació a mida que cerquen el bon disseny i l’artesania. Aquesta col·lecció d’animalets és vital, colorista, entranyable… però no la consideraria com un exemple de bon disseny, considerant bon disseny com la suma de molts criteris, entre els quals trobo a faltar, en aquest cas: l’accessibilitat (preu a l’abast de tothom) i la sostenibilitat (els envasos utilitzats en aquestes làmpades segurament no són reutilitzats, considerant el preu final de 185$; i no sé si són fàcilment reciclables, tot i que sembla fàcil de desmuntar i separar per tipus de materials).

D’altra banda, però, aquests productes d’artesania mostren usos alternatius d’alguns envasos que llencem i que poden convertir-se en làmpades “salvatges” i “simpàtiques”. Així que abans de llençar o de comprar, mireu al vostre voltant, obriu bé els ulls i deixeu volar la creativitat. Doneu vida al que anava a “morir”, i deixeu que expliqui així una història. Productes amb ànima, que parlen… Bé, ABYU és inspiració per a mi. La pròxima làmpada, la faig jo!

Segon diumenge de l’any. Dia 8 de gener del 2012. Però aquest torna a ser un diumenge com els de fa uns mesos, abans de la baixa + baixa maternal + excedència. És a dir, demà treballo! Bé, continuo… Com molts diumenges, tant els més recents com els de sempre, comprem el País i el País Semanal l’acompanya. El llegim a torns, mentre un llegeix, l’altre juga + passeja + dorm a l’Aran. I avui he tingut uns minutets per llegir el reportatge “Tendencias, ¿de qué hablaremos en el 2012?” De la A a la Z. Interessant, previsible en molts casos i, sobretot, optimista. No es parla de la fi del món, ni de l’atur, ni de la crisi financera… es parla de noves tendències, de nous enfocaments, de maneres innovadores i diferents de resoldre els reptes que es presenten. I no es tracta de plantejaments futuristes, conceptuals o utòpics; sinó de realitats que es consoliden. Bé, aquí el teniu perquè en tregueu les vostres pròpies idees: ¿De qué hablaremos en 2012?

Però jo em quedo amb la lletra B, “Buscarse la vida en grupo”; la lletra U, “Diseño útil”; i la lletra Y, “Yo compro, yo decido”. Pel que fa a la primera, l’article parla de la fragmentació de col·lectius existents i de l’aparició de nous més forts, com la compartició d’oficines, de taules de restaurants… i jo afegeixo el consum col·laboratiu com a tendència in crescendo. Pel que fa a la “U”, es parla del disseny com el camí i no el resultat, i es planteja el disseny del futur com la cerca de la col·laboració i no tant del resultat final. I també es parla de Cricursa, una empresa catalana que produeix vidres tecnològics que controlen el consum energètic dels edificis i que està essent solicitada per molts arquitectes. I per acabar, la lletra “Y”, situa al consumidor com a part activa en la creació del producte o servei que finalment consumirà. Això, sumat a la cerca de la interacció amb el client per part de les empreses, ha conduït a productes molt personalitzats i personalitzables. De fet, la compra de El País d’aquest segon diumenge del 2012 ha anat acompanyat d’un llarg passeig pel Born de Barcelona i resulta destacable la gran especialització de totes les seves botigues: accessoris únics de bicicletes, sabates a mida i amb colors intercanviables, mobiliari de disseny modulable, sabates ecològiques, etc. Bé, no posaré noms a les botigues i marques… però la personalització hi és, i el valor afegit en clau de sostenibilitat també.

En aquest sentit, trobo a faltar una lletra que parli del “bon disseny”, del “disseny sostenible”, del “consum conscient, responsable, coherent”. Hagués estat bé una única lletra, la “D” de “Disseny” que en parlès de tot plegat. Potser parlarem d’això el 2013? Jo crec que ja en parlem des de fa anys… però triar el nom ens està preocupant massa… que si ecodisseny, que si bon disseny, que si disseny sostenible, que si disseny i punt! Com a dissenyadors, fabricants i consumidors tenim tots plegats una responsabilitat. Proposar productes millors per als consumidors i per al conjunt de la societat. Exigir productes millors per a tots als fabricants. I això sumat a la personalització, a la qualitat, a la durabilitat, a  la sostenibilitat del cicle de vida i a la innovació ens ha de fer competitius. La “D” de “Disseny” i prou.

Physic Factory proposa aquest concepte, si més no, innovador. Consisteix en totxos en els quals es poden agrupar grups d’aliments (arròs, farina…) i de begudes (aigua, sucs…). Aquests totxos tenen un disseny semblant al lego, i per tant, un cop s’han fet servir com a contenidors o envasos d’aliments, es poden reutilitzar per fer construccions temporals. Bé, es tracta d’un concepte i no s’especifica materials ni durabilitat ni possible reciclabilitat final, però d’entrada sembla útil i sobretot, sorprenent.

Vist a Ecoinvento.com

Fa unes setmanes em van recomanar aquest blog: Espaibuenrollo. Els seus creadors es defineixen com una associació cultural centrada en el reciclatge artístic. Entre els projectes que fins ara han presentat es troba el TUBI, jardineres fetes a partir de tubs de PVC per a canalització elèctrica en la via pública. El seu acabat i comunicació són impecables, i ha estat seleccionat com un dels productes finalistes de la darrera edició de Premis “Disseny per al Reciclatge” del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Agència de Residus de Catalunya.

Per altra banda, aquests dissenyadors argentins, Fabian Andino aka SubComandante i Cecilia Vietto, també impulsen un altre projecte que no es basa en un producte concret, com en el cas de TUBI, sinó que consisteix en un apartament turístic anomenat “Home & Gallery”.  En aquest espai es fa possible conviure amb les idees i dissenys artístics d’aquests dissenyadors. Aquesta és una bona manera de mostrar les teves propostes de disseny d’una manera molt inmersiva i directa, i poder demostrar, a més, com el bon disseny és confortable a més de “cool”. Aquí us passo unes fotos que conviden a viure una temporada en aquest espai-galeria creat adhoc per gaudir del bon disseny.