Enguany es convoca la sisena edició del Premi Disseny per al Reciclatge de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que distingeix els productes, els projectes, les estratègies i els materials que integren en el seu disseny estratègies de foment de la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat.

Si ho pensem bé, quin sentit té produir i consumir productes que consumeixen massa recursos i generen molts residus tant al llarg de la seva fabricació com del seu ús, i que a més són tòxics?

La incorporació de criteris ambientals en el disseny no només de productes sinó també de serveis i de sistemes és un factor determinant per assolir un mercat sostenible. Un mercat en equilibri amb els recursos naturals existents que contamini el mínim el nostre entorn. Un mercat que ens possibiliti accedir a productes i serveis saludables i de qualitat. Un mercat basat en l’eficiència.

Per aquest motiu cal promoure al màxim entre els fabricants, les empreses i els dissenyadors la consideració de la sostenibilitat com un valor estratègic més dels seus productes. En aquest marc, l’Agència de Residus de Catalunya convoca la sisena edició del Premi Disseny per al Reciclatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquells productes, projectes, estratègies i materials que integrin en el seu disseny estratègies de foment de la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat són susceptibles de presentar-se a aquest premi, i guanyar-lo, és clar.

Les quatre categories del premi, com en altres convocatòries, són: productes, projectes, estratègies i materials (…).

Article complert a Sostenible.cat.

“Otro gallo cantaría”… de moment, però, “The story of…” ens ajuda a entendre què hi ha darrera del nostre consum

The story of stuff de Annie Leonard ha derivat a The story of stuff project on es poden trobar breus i, en alguns casos, simplistes reflexions sobre l’impacte associat a la nostra manera de produir i consumir. El primer assaig va ser amb Stuff, i per a mi va ser una classe magistral sobre com el nostre sistema productiu i el consum associat a aquest ens afecta a nosaltres i al nostre entorn.  L’excés de feina, la manca de temps, la publicitat, la societat del consum, la cerca de la felicitat, la societat del “tenir” i no del “ser”, etc. ens ha portat a ser l’engranatge d’un sistema que no ens senta bé. I què fem al respecte? Annie Leonard no dóna moltes pistes sobre què fer… però sí ens ajuda a saber com afecta el que fem. I la veritat, és que s’agraeix la claredat de les seves explicacions i els gràfics i dibuixos associats a aquestes.

Més que una classe magistral, ja que com he dit abans en molts casos es queda en visions superficials, “The story of…” dóna una visió ràpida i molt clara de l’0rigen de la major part de les problemàtiques ambientals de la nostra societat actual, connectant esferes com l’economia, la societat i l’entorn. Ara, s’han sumat l’agua embotellada (ja vaig fer un post al respecte), el comerç de drets d’emissió (comerç de carboni) i la història dels cosmètics… i en breu ho faran els aparells electrònics. Trobo que han fet un bon exercici de síntesi per ajudar al consumidor a conèixer els efectes de les seves decisions… però com sempre, trobo que l’apartat dedicat a què fer continua quedant molt lluny de l’individu i molt aprop de les grans companyies i polítics. Sí, sí, el poder el té el consumidor… i si tots canviéssim els nostres hàbits de consum, “otro gallo cantaría”… però la realitat és una altra… no tenim temps per replantejar-nos tot el que fem, tot el que consumim, i ens deixem emportar per un mercat que pensem ens dóna la felicitat… i momentàniament ho fa, però i a la llarga? Està clar que els consumidors tenim molt de poder però no en sóm conscients i mai ens posarem tots d’acord, sóm massa i massa diferents… així que, mentres, aprofitem iniciatives com “The story of…” Gràcies Annie & COmpany! I proposo un nou tema a investigar: “The story of our menu”.

A continuació, el vídeo sobre els cosmètics… per al meu gust, molt catastrofista, però.

I, en paral·lel, he trobat aquest vídeo Addicted to plastic trailer, que resumeix el que es pot veure en 9 capítols dedicats a aquest material que es troba tan inmers en el nostre dia a dia. Després de veure el trailer em reconec plàstic-adicta… i tu?

Sector: Energia.
Sóc un ECOdisseny, perquè… absorbeixo soroll i el transformo en energia elèctrica.
D’on vinc? Del Japó, concretament de la “Japan Design Foundation”, organisme creat pel govern japonés per impulsar l’activitat del disseny.
Qui m’ha dissenyat? L’equip de disseny d’aquest artefacte està format per: Jihoon Kim, Boyeon Kim, Myung-Suk Kim y Da-Woon Chung.
Estic a la venta? No, encara sóc un concepte.

Sonea és un aparell que permet transformar el soroll en energia elèctrica. Imagineu que el soroll de les àrees industrials, obres, aeroports, discoteques i carrers i autopistes amb trànsit, etc; es pogués reduir i alhora aprofitar per generar energia.

En quines fases sóc més sostenible? Per què?
-Ús: Segons els seus creadors, una unitat de 45×45 cm de superfície i 8 cm d’ample, amb un pes de 7 quilograms, pot generar 30 watts d’energia per cada decibel de so.

De fet, existeix una clara tendència de projectes lligats a l’obtenció d’energia a partir de l’energia cinètica: portes giratòries, panells sota terra, etc. Són algunes de les solucions que s’estan implementant en ciutats per abastir-les energèticament. Però aquests casos els explicarem en una sèrie especial d’ecodissenys específica sobre iniciatives dirigides a l’aprofitament de l’energia.

Però…
Segons diversos dissenyadors no resulta un disseny viable (…) Es pot llegir tot l’article a Sostenible.cat