“Otro gallo cantaría”… de moment, però, “The story of…” ens ajuda a entendre què hi ha darrera del nostre consum

The story of stuff de Annie Leonard ha derivat a The story of stuff project on es poden trobar breus i, en alguns casos, simplistes reflexions sobre l’impacte associat a la nostra manera de produir i consumir. El primer assaig va ser amb Stuff, i per a mi va ser una classe magistral sobre com el nostre sistema productiu i el consum associat a aquest ens afecta a nosaltres i al nostre entorn.  L’excés de feina, la manca de temps, la publicitat, la societat del consum, la cerca de la felicitat, la societat del “tenir” i no del “ser”, etc. ens ha portat a ser l’engranatge d’un sistema que no ens senta bé. I què fem al respecte? Annie Leonard no dóna moltes pistes sobre què fer… però sí ens ajuda a saber com afecta el que fem. I la veritat, és que s’agraeix la claredat de les seves explicacions i els gràfics i dibuixos associats a aquestes.

Més que una classe magistral, ja que com he dit abans en molts casos es queda en visions superficials, “The story of…” dóna una visió ràpida i molt clara de l’0rigen de la major part de les problemàtiques ambientals de la nostra societat actual, connectant esferes com l’economia, la societat i l’entorn. Ara, s’han sumat l’agua embotellada (ja vaig fer un post al respecte), el comerç de drets d’emissió (comerç de carboni) i la història dels cosmètics… i en breu ho faran els aparells electrònics. Trobo que han fet un bon exercici de síntesi per ajudar al consumidor a conèixer els efectes de les seves decisions… però com sempre, trobo que l’apartat dedicat a què fer continua quedant molt lluny de l’individu i molt aprop de les grans companyies i polítics. Sí, sí, el poder el té el consumidor… i si tots canviéssim els nostres hàbits de consum, “otro gallo cantaría”… però la realitat és una altra… no tenim temps per replantejar-nos tot el que fem, tot el que consumim, i ens deixem emportar per un mercat que pensem ens dóna la felicitat… i momentàniament ho fa, però i a la llarga? Està clar que els consumidors tenim molt de poder però no en sóm conscients i mai ens posarem tots d’acord, sóm massa i massa diferents… així que, mentres, aprofitem iniciatives com “The story of…” Gràcies Annie & COmpany! I proposo un nou tema a investigar: “The story of our menu”.

A continuació, el vídeo sobre els cosmètics… per al meu gust, molt catastrofista, però.

I, en paral·lel, he trobat aquest vídeo Addicted to plastic trailer, que resumeix el que es pot veure en 9 capítols dedicats a aquest material que es troba tan inmers en el nostre dia a dia. Després de veure el trailer em reconec plàstic-adicta… i tu?

El mercat s’autorregula per l’equilibri existent entre la oferta i la demanda. Els fabricants que ofereixen productes i serveis ho fan en funció dels costos, dels beneficis, però sobretot de la demanda. I la demanda sóm nosaltres, els consumidors. És a dir, el nostre paper en la configuració d’un nou mercat més sostenible no és menyspreable, tot el contrari. Sóm conscients d’aquesta responsabilitat associada al nostre consum? Sóm conscients del poder que en realitat tenim per canviar l’actual mercat insostenible?

Cada cop hi ha més consumidors que, no només cerquen productes funcionals, estèticament atractius, de qualitat i assequibles; sinó que també es preocupen perquè aquests siguin saludables, no contaminants ni tòxics, d’origen local, socialment coherents, etc. Consumidors responsables; preocupats pel seu entorn, tan a nivell ambiental com social; que volen un present més sostenible que possibiliti un futur millor pels seus fills.

L’oferta ha reaccionat davant això, posant al mercat productes i serveis dissenyats considerant criteris ambientals. Els fabricants estan reaccionant enfront aquesta nova demanda, i en un futur no molt llunyà aquells que basin el seu funcionament i els seus productes en la sostenibilitat seran les millors posicionats. Perquè, de fet, la sostenibilitat és ja un factor competitiu i de diferenciació al qual aspiren els sistemes productius europeus. Per tant, tot apunta a una nova manera de produir.

Però com a consumidors, més enllà d’afavorir un mercat més sostenible, també ens podem plantejar altres preguntes abans de sortir a comprar productes o consumir serveis, com per exemple: “Realment necessito això?”, “Podria intercanviar productes que no faig servir per allò que necessito?”,  “Puc reparar el que ja tinc?”, “Puc transformar el que tinc a casa i donar-li un altre ús?”.

Pensar abans de consumir
La conjuntura actual de crisi convida a reduir el consum i a aprofitar tot allò que ja tenim. I, de fet, quan els recursos són limitats (siguin econòmics o directament materials: aigua, energia, aliments…) la creativitat assoleix un paper determinant. “Pensar abans de” necessita cert temps que normalment no tenim o no considerem important. Però ara s’ha alentit tot el sistema d’oferta i demanda; i s’està començant a reflexionar sobre la nostra manera de produir i consumir.

Pel que fa al consum, les fórmules existents per reduir-lo al màxim són molt variades: des de mercats d’intercanvi, fins a webs especialitzades en intercanvi de productes i fins i tot de serveis (com per exemple la plataforma Intercanvis.net); passant per mercats de segona mà (l’EMA els promou a l’Àrea Metropolitana de Barcelona), tallers de reparació (com per exemple Millor que nou, reparat), etc. Una altra alternativa és aprofitar tot el que ja tenim, transformant-lo, allargant la seva vida útil i evitant així el consum de productes nous. Les opcions són infinites i l’objectiu, el mateix: reduir el nostre consum (i els impactes ambientals associats a aquest). Aquestes opcions s’alineen amb les noves teories basades en el decreixement.

La creativitat, una opció sostenible
Així, ser sostenible consisteix en respectar el que ens envolta i aprofitar els recursos al màxim, entre ells les nostres habilitats i capacitats creatives. D’aquesta manera podem arribar a transformar materials i idees en objectes únics, personals i útils. I sinó ho veieu clar, aquí teniu un breu recull del que es pot arribar a fer amb un vinil, un tambor de rentadora, un cinturó de seguretat, un llibre, unes peces de càmera o unes pàgines grogues caducades. A través dels següents dissenys veureu com és possible dissenyar a partir d’objectes quotidians que es poden transformar de manera senzilla i ràpida. Tot i que els exemples utilitzats són resultat de la proposta i treball de dissenyadors professionals; això no vol dir que no es puguin realitzar de manera quotidiana. Tot el contrari.

Abans: un vinil mut i oblidat Nivell de dificultat: baix. Transformació: després d’uns segons al forn (a 200ºC) el vinil s’estova tant que li pots donar la forma que vulguis, sempre amb uns guants per no cremar-te i amb les idees clares de què vols fer ja que quan el plàstic es refreda (i ho fa molt ràpidament) ja no es pot emmotllar amb llibertat. Ara: un bol per posar claus, un test per una planteta, un llapiser, un portapapers… molt modern, divertit i únic.

Abans: un tambor de rentadora que ja no funciona. Nivell de dificultat: alt. Transformació: després d’extreure el tambor de la rentadora i de netejar-lo, cal decidir el seu ús final. Amb unes rodes de cadira d’oficina i un coixí rodó tens un taburet; amb una pota de ferro elevada i un portalàmpares, tens una làmpara d’alt disseny. Calen algunes eines però no gaire complicades. Tot és posar-s’hi! Ara: Un taburet, una làmpara, una taula-làmpara…

Abans: un llibre que no tornarem a llegir. Nivell de dificultat: mitjà Transformació: obrint el llibre i fixant les seves pàgines amb una estructura de metall o de filferro, pots aconseguir formes úniques i divertides. Si utilitzes una bombeta de baix consum, el paper no s’escalfarà! Ara: Una làmpara de disseny amb moltes possibilitat (de sostre, de paret, etc.)

Abans: una part d’una càmera trencada. Nivell de dificultat: baixa. Transformació: Desmuntar la càmera i aprofitar totes les peces que puguis. Això sí, assegura’t que la càmera no es pot arreglar o intercanviar abans de desmuntar-la. Ara: Una polsera original.

Abans: la tanca d’un cinturó de seguretat d’un cotxe usat. Nivell de dificultat: mitjà. Transformació: no cal manipular massa aquesta peça del cinturó de seguretat per fixar la més gran a la paret i la més petita al teu clauer. D’aquesta manera, si sou més d’un a casa, cadascú pot tenir el seu propi clauer i el seu propi espai per penjar les claus. Ara: Un clauer i una manera original de penjar les claus a casa teva. Segur que així no les oblides.

Abans: unes pàgines grogues obsoletes. Nivell de dificultat: baixa. Transformació: Enrotlla les pàgines grogues i fixa-les amb, per exemple, una argolla per als tovallons i ja tens un lloc on posar notes, fotografies, etc. Ara: Un porta-fotos, magatzem de targetes, etc.

Consumir de manera responsable o no consumir no és la qüestió, doncs. La qüestió és ser conscients del nostre paper en l’actual sistema productiu. Si no ens agrada, no ens afavoreix i no respon a les nostres expectatives; potser nosaltres ho podem canviar. Només essent conscients, tenim molt a guanyar.

Antes de publicar otro ecodiseño, o algún report que tengo entre manos, o algún evento de O2spain, o reflexiones varias… hago un parón en mi tarde libre para publicar un “soplo de aire fresco” entre tanto discurso técnico y científico: ¿qué hacer con las cintas de esos cassettes que ya no escucháis o que están rotos? Pues aquí algunas imágenes para quedarse con la boca abierta… no muchas reflexiones al respecto… sólo que la creatividad está en todas partes y con ella se pueden hacer verdaderas obras de arte a partir de objetos sin uso, pero, eso sí, con una gran carga emocional… Para una cinta de cassette resulta un final bastante feliz convertirte en Jim Morrison, Amy Winehouse, Los Beatles, Robert Smith de The Cure, Bob Dylan o Jimi Hendrix. Aquí algunas de las imágenes que podréis encontrar en el Flickr de la artista iri5