Enguany es convoca la sisena edició del Premi Disseny per al Reciclatge de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que distingeix els productes, els projectes, les estratègies i els materials que integren en el seu disseny estratègies de foment de la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat.

Si ho pensem bé, quin sentit té produir i consumir productes que consumeixen massa recursos i generen molts residus tant al llarg de la seva fabricació com del seu ús, i que a més són tòxics?

La incorporació de criteris ambientals en el disseny no només de productes sinó també de serveis i de sistemes és un factor determinant per assolir un mercat sostenible. Un mercat en equilibri amb els recursos naturals existents que contamini el mínim el nostre entorn. Un mercat que ens possibiliti accedir a productes i serveis saludables i de qualitat. Un mercat basat en l’eficiència.

Per aquest motiu cal promoure al màxim entre els fabricants, les empreses i els dissenyadors la consideració de la sostenibilitat com un valor estratègic més dels seus productes. En aquest marc, l’Agència de Residus de Catalunya convoca la sisena edició del Premi Disseny per al Reciclatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquells productes, projectes, estratègies i materials que integrin en el seu disseny estratègies de foment de la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat són susceptibles de presentar-se a aquest premi, i guanyar-lo, és clar.

Les quatre categories del premi, com en altres convocatòries, són: productes, projectes, estratègies i materials (…).

Article complert a Sostenible.cat.

El mercat s’autorregula per l’equilibri existent entre la oferta i la demanda. Els fabricants que ofereixen productes i serveis ho fan en funció dels costos, dels beneficis, però sobretot de la demanda. I la demanda sóm nosaltres, els consumidors. És a dir, el nostre paper en la configuració d’un nou mercat més sostenible no és menyspreable, tot el contrari. Sóm conscients d’aquesta responsabilitat associada al nostre consum? Sóm conscients del poder que en realitat tenim per canviar l’actual mercat insostenible?

Cada cop hi ha més consumidors que, no només cerquen productes funcionals, estèticament atractius, de qualitat i assequibles; sinó que també es preocupen perquè aquests siguin saludables, no contaminants ni tòxics, d’origen local, socialment coherents, etc. Consumidors responsables; preocupats pel seu entorn, tan a nivell ambiental com social; que volen un present més sostenible que possibiliti un futur millor pels seus fills.

L’oferta ha reaccionat davant això, posant al mercat productes i serveis dissenyats considerant criteris ambientals. Els fabricants estan reaccionant enfront aquesta nova demanda, i en un futur no molt llunyà aquells que basin el seu funcionament i els seus productes en la sostenibilitat seran les millors posicionats. Perquè, de fet, la sostenibilitat és ja un factor competitiu i de diferenciació al qual aspiren els sistemes productius europeus. Per tant, tot apunta a una nova manera de produir.

Però com a consumidors, més enllà d’afavorir un mercat més sostenible, també ens podem plantejar altres preguntes abans de sortir a comprar productes o consumir serveis, com per exemple: “Realment necessito això?”, “Podria intercanviar productes que no faig servir per allò que necessito?”,  “Puc reparar el que ja tinc?”, “Puc transformar el que tinc a casa i donar-li un altre ús?”.

Pensar abans de consumir
La conjuntura actual de crisi convida a reduir el consum i a aprofitar tot allò que ja tenim. I, de fet, quan els recursos són limitats (siguin econòmics o directament materials: aigua, energia, aliments…) la creativitat assoleix un paper determinant. “Pensar abans de” necessita cert temps que normalment no tenim o no considerem important. Però ara s’ha alentit tot el sistema d’oferta i demanda; i s’està començant a reflexionar sobre la nostra manera de produir i consumir.

Pel que fa al consum, les fórmules existents per reduir-lo al màxim són molt variades: des de mercats d’intercanvi, fins a webs especialitzades en intercanvi de productes i fins i tot de serveis (com per exemple la plataforma Intercanvis.net); passant per mercats de segona mà (l’EMA els promou a l’Àrea Metropolitana de Barcelona), tallers de reparació (com per exemple Millor que nou, reparat), etc. Una altra alternativa és aprofitar tot el que ja tenim, transformant-lo, allargant la seva vida útil i evitant així el consum de productes nous. Les opcions són infinites i l’objectiu, el mateix: reduir el nostre consum (i els impactes ambientals associats a aquest). Aquestes opcions s’alineen amb les noves teories basades en el decreixement.

La creativitat, una opció sostenible
Així, ser sostenible consisteix en respectar el que ens envolta i aprofitar els recursos al màxim, entre ells les nostres habilitats i capacitats creatives. D’aquesta manera podem arribar a transformar materials i idees en objectes únics, personals i útils. I sinó ho veieu clar, aquí teniu un breu recull del que es pot arribar a fer amb un vinil, un tambor de rentadora, un cinturó de seguretat, un llibre, unes peces de càmera o unes pàgines grogues caducades. A través dels següents dissenys veureu com és possible dissenyar a partir d’objectes quotidians que es poden transformar de manera senzilla i ràpida. Tot i que els exemples utilitzats són resultat de la proposta i treball de dissenyadors professionals; això no vol dir que no es puguin realitzar de manera quotidiana. Tot el contrari.

Abans: un vinil mut i oblidat Nivell de dificultat: baix. Transformació: després d’uns segons al forn (a 200ºC) el vinil s’estova tant que li pots donar la forma que vulguis, sempre amb uns guants per no cremar-te i amb les idees clares de què vols fer ja que quan el plàstic es refreda (i ho fa molt ràpidament) ja no es pot emmotllar amb llibertat. Ara: un bol per posar claus, un test per una planteta, un llapiser, un portapapers… molt modern, divertit i únic.

Abans: un tambor de rentadora que ja no funciona. Nivell de dificultat: alt. Transformació: després d’extreure el tambor de la rentadora i de netejar-lo, cal decidir el seu ús final. Amb unes rodes de cadira d’oficina i un coixí rodó tens un taburet; amb una pota de ferro elevada i un portalàmpares, tens una làmpara d’alt disseny. Calen algunes eines però no gaire complicades. Tot és posar-s’hi! Ara: Un taburet, una làmpara, una taula-làmpara…

Abans: un llibre que no tornarem a llegir. Nivell de dificultat: mitjà Transformació: obrint el llibre i fixant les seves pàgines amb una estructura de metall o de filferro, pots aconseguir formes úniques i divertides. Si utilitzes una bombeta de baix consum, el paper no s’escalfarà! Ara: Una làmpara de disseny amb moltes possibilitat (de sostre, de paret, etc.)

Abans: una part d’una càmera trencada. Nivell de dificultat: baixa. Transformació: Desmuntar la càmera i aprofitar totes les peces que puguis. Això sí, assegura’t que la càmera no es pot arreglar o intercanviar abans de desmuntar-la. Ara: Una polsera original.

Abans: la tanca d’un cinturó de seguretat d’un cotxe usat. Nivell de dificultat: mitjà. Transformació: no cal manipular massa aquesta peça del cinturó de seguretat per fixar la més gran a la paret i la més petita al teu clauer. D’aquesta manera, si sou més d’un a casa, cadascú pot tenir el seu propi clauer i el seu propi espai per penjar les claus. Ara: Un clauer i una manera original de penjar les claus a casa teva. Segur que així no les oblides.

Abans: unes pàgines grogues obsoletes. Nivell de dificultat: baixa. Transformació: Enrotlla les pàgines grogues i fixa-les amb, per exemple, una argolla per als tovallons i ja tens un lloc on posar notes, fotografies, etc. Ara: Un porta-fotos, magatzem de targetes, etc.

Consumir de manera responsable o no consumir no és la qüestió, doncs. La qüestió és ser conscients del nostre paper en l’actual sistema productiu. Si no ens agrada, no ens afavoreix i no respon a les nostres expectatives; potser nosaltres ho podem canviar. Només essent conscients, tenim molt a guanyar.

Agents del sector polític, empresarial i social es van donar cita a la segona trobada anual del Global Eco Forum els passats 26 i 27 d’octubre

Sota el lema “La transició vers la sostenibilitat”, diversos agents del sector polític, empresarial i social es van donar cita a la segona trobada anual del Global Eco Forum els passats 26 i 27 d’octubre a Barcelona. Entre alguns dels ponents convidats destacats es trobaven Cristina Narbona (embaixadora d’Espanya a la OCDE i ex ministra de Medi Ambient), Timo Mäkelä (director de Desenvolupament Sostenible de la Direcció de Medi Ambient de la Comissió Europea), Juan López de Uralde (director de Greenpeace España), Dominique Voynet (ex ministra francesa de Medi Ambient, candidata a les eleccions presencials de 2007 en representació dels Verds i actualment senadora i alcalsessa de Montreuil), Geneviève Ferone (director de Desenvolupament Sostenible del grup francès Veolia, líder mundial en serveis ambientals), i Gonzale Echagüe (president de la Fundació CONAMA).

Un programa molt intens, amb sessions conjuntes i nombroses simultànies de caire temàtic, va permetre enfocar els actuals reptes de la sostenibilitat des de diferents òptiques: l’economia, la societat, l’energia, els mitjans de comunicació, la implicació de la ciutadania, l’aigua i la biodiversitat, etc. Al llarg de les dues jornades de treball es van plantejar reflexions diverses amb l’objectiu d’obrir un debat per enfocar més efectivament la problemàtica ambiental existent i la nostra manera d’afrontar-la.

D’una banda es va ressaltar la necessitat d’acostar la producció energètica als llocs de consum i reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils, tot promovent una transició vers un model en xarxa i un ús responsable dels recursos. En aquest sentit, Ferran Vallespinós, coordinador de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, va destacar el paper clau dels municipis en l’objectiu de reduir emissions, ressaltant la necessitat de canviar comportaments entre la ciutadania i millorar l’eficiència energètica. Les reflexions entorn el sector energètic no van profunditzar en problemes reals actuals com la importància de la seguretat del subministrament energètic, i en canvi van girar entorn l’impuls de les energies renovables com a única solució al problema de l’energia. Això sí, sense explicar com serà aquest procés de transició vers un 100% d’energies renovables el 2050. En el moment actual calen plantejaments més realistes i rigorosos, sobretot en el sector de l’energia, ara com ara, motor de l’economia mundial i causant principal del canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica.

Des del món empresarial es va mostrar com empreses com ADIF, Endesa o Toyota, i fins i tot bancs com BBVA, estan incorporant criteris ambientals en els seus processos de decisió. Alguns d’ells ja s’han posicionat amb el desenvolupament de plans d’estalvi i eficiència energètica en períodes de temps concrets en els quals s’han fixat objectius de reducció de consums, i d’emissions, incorporant el balanç econòmic associat.

La valoració del Protocol de Kioto i les perspectives de l’era Post-Kioto van ser altres temes de gran interès que molts ponents van intentar aclarir i concretar. Aspectes com l’impuls de la fiscalitat ambiental, la necessitat de reforçar el marc normatiu ambiental existent, la importància dels sectors difusos en la reducció d’emissions; així com el paper de la Xina i la Índia a Copenhaguen, el desenvolupament de noves tecnologies més netes i la necessitat de canviar el model energètic actual; van ser algun dels aspectes tractats.

L’escepticisme vers l’era post-Kyoto atès els descoratjadors resultats del Protocol de Kyoto van ser el centre de la discussió en les sessions més globals, en les quals no es va poder donar respostes a les inquietuds dels assistents: “Com valoreu el Protocol de Kioto? Què passarà a Copenhaguen? Serem capaços d’entendre’ns i corresponsabilitzar-nos a nivell mundial? Estem en la bona direcció?”. Inquietuds que no resulten noves i que encara no sóm capaços de respondre.

Existeix l’ecodisseny? Com podem saber si un producte és ecodissenyat? Com vendre un producte ecodissenyat? Què demana el mercat? Per què és tan complicat ecodissenyar? Què és i què no és ecodisseny? Un bon disseny ha de ser un disseny ecològic, integral, global, intel·ligent, eficient….?

En el marc del Mes del Disseny per al Reciclatge, el Centre Català del Reciclatge, el Col∙legi d’Ambientòlegs de Catalunya i o2Spain van organitzar la taula rodona “Existeix l’ecodisseny? Conceptes, barreres, eines i oportunitats” el passat dimecres 15 de juliol a la Fundació Palo Alto amb l’objectiu de debatre al voltant d’aquestes qüestions. Jordi Oliver, ambientòleg; i Curro Claret, dissenyador, van explicar el procediment a seguir per ecodissenyar un producte.

Les estratègies per fer-ho poden ser molt diverses i requereix d’un treball transdisciplinar per assolir la millora ambiental global del producte en qüestió. La millor manera per entendre tots aquests conceptes és aplicar-ho a partir d’un producte ja existent: un recipient on puguin créixer les plantes de la ciutat. A partir d’una reflexió inicial del dissenyador -”quan s’abandonen les ciutats, les plantes surten del no res”-, es va desenvolupar tot un treball conjunt d’ambientalització d’aquest objecte tan habitual entre el mobiliari urbà.

El primer pas va ser fer una anàlisi inicial, és a dir, un estudi de mercat i una identificació d’aquelles etapes del cicle de vida que són més contaminants. A partir de tres jardineres ja existents es van analitzar les seves característiques comunes, identificant finalment aquelles etapes del seu cicle de vida més contaminants, les quals s’incorporen a l’ecobriefing a partir del qual el dissenyador treballarà. En aquest cas, l’extracció de materials i processat, la distribució i el fi de vida s’identifiquen com les etapes a millorar.

Com fer-ho?
Potenciar que la planta pugui créixer de manera natural, que tingui un substrat tou reduint l’accidentalitat, ampliant els seus usos, ubicant-se en superfícies amb pendent, penjant del sostre, amb materials reutilitzats i versàtils, etc; en definitiva, es redueix el pes i el volum, s’aconsegueix un aspecte orgànic, es dibuixa un concepte que ha evolucionat i que l’equip ambiental es disposa a valorar. I el resultat? S’ha reduït en un 95% l’impacte ambiental en comparació amb les jardineres que hi ha ara al mercat.

I, finalment, un treball de comunicació associat al nou producte, ressaltant les millores ambientals aconseguides. L’ecodisseny ha estat una oportunitat per a repensar un producte com una jardinera.

A partir d’aquest moment i amb un exemple de treball transdisciplinar molt enriquidor que ha donat lloc a un producte menys impactant, s’inicia la taula rodona. Reflexions llençades a l’aire com el material més ecològic és aquell que no s’utilitza, els materials d’origen natural no són sempre els millors, reciclar però sense perdre el valor dels materials, productes honestos sense “greenwashing“, productes de llarga durabilitat, etc; propicien un debat molt interessant.

Entre d’altres temes es va reflexionar entorn a l’existència d’ecomaterials. Finalment es va arribar a la idea compartida que és en realitat l’ús final dels materials el que determina en major o menor grau el seu impacte… és possible que els productes naturals no siguin sempre els més adequats a nivell ambiental…

La pregunta a respondre no va ser finalment si existeix l’ecodisseny… és evident que sí, així ho demostren les 213 candidatures del Premi Disseny per al Reciclatge 2009 que es van poder visitar al final de la taula rodona, projectes tots ells materialitzats i en molts casos comercialitzats. La pregunta a fer-se seria, potser: es pot considerar com a un bon disseny aquell que no incorpora criteris ambientals?

I finalment, el tema central del debat: “Cal continuar parlant d’ecodisseny? Per què cal afegir-li “eco” al disseny? Cal explicitar-ho tant?”. Doncs sembla que de moment sí. Encara és molt aviat per deixar de parlar d’ecodisseny… esperem que en un futur no molt llunyà el disseny d’un producte també incorpori de manera intrínseca criteris que el facin millor a nivell ambiental, més sostenible.