Aquest és el nom d’un dels descobriments que he pogut fer durant les festes de la Mercè d’enguany. En els jardins Joan Maragall, i aprofitant una jornada de portes obertes per visitar el Palauet Albéniz (també tot un descobriment!) ens vam trobar amb unes atraccions ben curioses.  Les havien creat la companyia de teatre i escenografia Antigua i Barbuda.

quim-farrero-antigua-barbuda

www.iefc.es

En primer lloc, es tractava d’atraccions que funcionaven sense electricitat. Totes eren manuals i a més, en molts dels casos, els participants eren els que les feien funcionar. Això les feia encara més divertides i diferents.

En segon lloc, estaven fabricades amb materials reutilitzats: fins i tot wàters! Imagineu una nòria amb uns quants wàters donant voltes i uns quants nens a sobre llegint un llibre. La imatge era sorprenent. Al principi no donaves crèdit i a mesura que t’apropaves ho veies més clar… Sí, sí… es tractava de wàters. I la gent feia cua. I els nens s’ho passaven d’allò més bé.

En tercer lloc, els responsables de cada atracció no eren simples accionistes de botons i cobradors de tickets. Eren actors, animadors, somniatruites, estrafolaris, divertits!

Fins i tot hi havia unes hamaques amb pai-pai accionats per voluntaris. I un clàssic “tiro al blanco” en el qual enlloc d’un perdigó feies servir ossos d’oliva que prèviament t’havies de menjar. La gent repetia per les olives, deia l’animadora la qual facilitava unes ulleres de laboratori a tot participant. Avions, bicicletes i balancins voladors, coets, cocodrils que surten de trompetes… elements d’unes atraccions que ens transporten al món dels somnis, on tot és possible.

I ni un kWh!

balancins

 

cavallet

*Les meves fotos no van sortir gaire bé, així que he utilitzat imatges del propi facebook de la companyia.