El mercat s’autorregula per l’equilibri existent entre la oferta i la demanda. Els fabricants que ofereixen productes i serveis ho fan en funció dels costos, dels beneficis, però sobretot de la demanda. I la demanda sóm nosaltres, els consumidors. És a dir, el nostre paper en la configuració d’un nou mercat més sostenible no és menyspreable, tot el contrari. Sóm conscients d’aquesta responsabilitat associada al nostre consum? Sóm conscients del poder que en realitat tenim per canviar l’actual mercat insostenible?

Cada cop hi ha més consumidors que, no només cerquen productes funcionals, estèticament atractius, de qualitat i assequibles; sinó que també es preocupen perquè aquests siguin saludables, no contaminants ni tòxics, d’origen local, socialment coherents, etc. Consumidors responsables; preocupats pel seu entorn, tan a nivell ambiental com social; que volen un present més sostenible que possibiliti un futur millor pels seus fills.

L’oferta ha reaccionat davant això, posant al mercat productes i serveis dissenyats considerant criteris ambientals. Els fabricants estan reaccionant enfront aquesta nova demanda, i en un futur no molt llunyà aquells que basin el seu funcionament i els seus productes en la sostenibilitat seran les millors posicionats. Perquè, de fet, la sostenibilitat és ja un factor competitiu i de diferenciació al qual aspiren els sistemes productius europeus. Per tant, tot apunta a una nova manera de produir.

Però com a consumidors, més enllà d’afavorir un mercat més sostenible, també ens podem plantejar altres preguntes abans de sortir a comprar productes o consumir serveis, com per exemple: “Realment necessito això?”, “Podria intercanviar productes que no faig servir per allò que necessito?”,  “Puc reparar el que ja tinc?”, “Puc transformar el que tinc a casa i donar-li un altre ús?”.

Pensar abans de consumir
La conjuntura actual de crisi convida a reduir el consum i a aprofitar tot allò que ja tenim. I, de fet, quan els recursos són limitats (siguin econòmics o directament materials: aigua, energia, aliments…) la creativitat assoleix un paper determinant. “Pensar abans de” necessita cert temps que normalment no tenim o no considerem important. Però ara s’ha alentit tot el sistema d’oferta i demanda; i s’està començant a reflexionar sobre la nostra manera de produir i consumir.

Pel que fa al consum, les fórmules existents per reduir-lo al màxim són molt variades: des de mercats d’intercanvi, fins a webs especialitzades en intercanvi de productes i fins i tot de serveis (com per exemple la plataforma Intercanvis.net); passant per mercats de segona mà (l’EMA els promou a l’Àrea Metropolitana de Barcelona), tallers de reparació (com per exemple Millor que nou, reparat), etc. Una altra alternativa és aprofitar tot el que ja tenim, transformant-lo, allargant la seva vida útil i evitant així el consum de productes nous. Les opcions són infinites i l’objectiu, el mateix: reduir el nostre consum (i els impactes ambientals associats a aquest). Aquestes opcions s’alineen amb les noves teories basades en el decreixement.

La creativitat, una opció sostenible
Així, ser sostenible consisteix en respectar el que ens envolta i aprofitar els recursos al màxim, entre ells les nostres habilitats i capacitats creatives. D’aquesta manera podem arribar a transformar materials i idees en objectes únics, personals i útils. I sinó ho veieu clar, aquí teniu un breu recull del que es pot arribar a fer amb un vinil, un tambor de rentadora, un cinturó de seguretat, un llibre, unes peces de càmera o unes pàgines grogues caducades. A través dels següents dissenys veureu com és possible dissenyar a partir d’objectes quotidians que es poden transformar de manera senzilla i ràpida. Tot i que els exemples utilitzats són resultat de la proposta i treball de dissenyadors professionals; això no vol dir que no es puguin realitzar de manera quotidiana. Tot el contrari.

Abans: un vinil mut i oblidat Nivell de dificultat: baix. Transformació: després d’uns segons al forn (a 200ºC) el vinil s’estova tant que li pots donar la forma que vulguis, sempre amb uns guants per no cremar-te i amb les idees clares de què vols fer ja que quan el plàstic es refreda (i ho fa molt ràpidament) ja no es pot emmotllar amb llibertat. Ara: un bol per posar claus, un test per una planteta, un llapiser, un portapapers… molt modern, divertit i únic.

Abans: un tambor de rentadora que ja no funciona. Nivell de dificultat: alt. Transformació: després d’extreure el tambor de la rentadora i de netejar-lo, cal decidir el seu ús final. Amb unes rodes de cadira d’oficina i un coixí rodó tens un taburet; amb una pota de ferro elevada i un portalàmpares, tens una làmpara d’alt disseny. Calen algunes eines però no gaire complicades. Tot és posar-s’hi! Ara: Un taburet, una làmpara, una taula-làmpara…

Abans: un llibre que no tornarem a llegir. Nivell de dificultat: mitjà Transformació: obrint el llibre i fixant les seves pàgines amb una estructura de metall o de filferro, pots aconseguir formes úniques i divertides. Si utilitzes una bombeta de baix consum, el paper no s’escalfarà! Ara: Una làmpara de disseny amb moltes possibilitat (de sostre, de paret, etc.)

Abans: una part d’una càmera trencada. Nivell de dificultat: baixa. Transformació: Desmuntar la càmera i aprofitar totes les peces que puguis. Això sí, assegura’t que la càmera no es pot arreglar o intercanviar abans de desmuntar-la. Ara: Una polsera original.

Abans: la tanca d’un cinturó de seguretat d’un cotxe usat. Nivell de dificultat: mitjà. Transformació: no cal manipular massa aquesta peça del cinturó de seguretat per fixar la més gran a la paret i la més petita al teu clauer. D’aquesta manera, si sou més d’un a casa, cadascú pot tenir el seu propi clauer i el seu propi espai per penjar les claus. Ara: Un clauer i una manera original de penjar les claus a casa teva. Segur que així no les oblides.

Abans: unes pàgines grogues obsoletes. Nivell de dificultat: baixa. Transformació: Enrotlla les pàgines grogues i fixa-les amb, per exemple, una argolla per als tovallons i ja tens un lloc on posar notes, fotografies, etc. Ara: Un porta-fotos, magatzem de targetes, etc.

Consumir de manera responsable o no consumir no és la qüestió, doncs. La qüestió és ser conscients del nostre paper en l’actual sistema productiu. Si no ens agrada, no ens afavoreix i no respon a les nostres expectatives; potser nosaltres ho podem canviar. Només essent conscients, tenim molt a guanyar.