Ahir va ser un d’aquell dies en el qual te n’adones de tot el que et queda per aprendre. I de tot el que queda per fer per afrontar alguns dels reptes més importants de la nostra societat.

El debat:  la ciutat del futur. Com ha de ser? Serà millor que l’actual? Quins són els seus reptes?
L’escenari: Ecotendències Cosmocaixa. Ciutat present, ciutat futura.
Els protagonistes del debat: Vicente Guallart (actual Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, que destaca per la seva visió de “ciutat autosuficient i en xarxa”) i Oriol Bohigas (delegat de serveis d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1980, un dels aspectes d’un currículum inacabable). 30 anys després, dos arquitectes en el “mateix” càrrec, es troben per posar en comú polítiques urbanístiques passades, presents i futures a la ciutat de Barcelona.

L’èxit estava assegurat. La sala, a rebosar. Les ganes d’escoltar aquests dos “gurús” de l’arquitectura s’hi respirava en l’Àgora del Cosmocaixa. El debat hi va ser (el podeu consultar amb aquest storify detallat i participatiu). Va ser realment un luxe sentir en Bohigas, amb una lucidesa magnífica i una visió estrictament d’urbanista, crític, polèmic, genial! Però encara més, va ser un luxe sentir en directe una conversa entre dos arquitectes tan determinants per la ciutat de Barcelona. En Guallart té un discurs circular: ciutat són persones, és un ens viu, ha de ser autosuficient, ha de ser inclusiva, propera, cooperativa, ha de sumar disciplines (va insistir que en el seu equip hi han molts biòlegs, dels quals en conec algun, grans professionals i visionaris), ha de cercar les capacitats de tots els seus ciutadans i promocionar-les, ha de reduir la presència del cotxe, ha de millorar el seu balanç ambiental, ha d’evitar la fugida en massa els caps de setmana dels ciutadans que cerquen el verd ocasional no present en una ciutat gris…  En Bohigas va insistir en una visió més funcional i pragmàtica del paper de l’urbanista i arquitecte, que és donar forma a un espai on han coincidit moltes persones que hi volen viure i s’ha d’aconseguir que sigui de la millor manera possible. Però res més. La ciutat no ha de ser verda. La ciutat no té ànima, és pedra i ciment. La ciutat no és un organisme viu. Interessant! I enriquidor! Ambdós d’acord en tot i en desacord en més, van sumar idees i visions contrastades. Debats necessaris en l’actualitat i que han d’estar a l’abast de tothom. Tant dels més professionals com del ciutadà de carrer.

Oriol Bohigas es va alegrar de veure tan entusiasme i novetat en l’equip de l’Ajuntament, però va demanar concreció i solucions immediates (política que ells van aplicar molt en els anys 80 i que va funcionar). I també va renegar de parlar de “model”, de “ciutats humanes” i de “participació ciutadana en l’urbanisme”. Cadascú ha de fer bé la seva feina i no es pot demanar al ciutadà que opini d’urbanisme en una consulta pública perquè no n’és un professional del tema i no és el seu paper. El mateix Bohigas va insistir “no vaig votar en la consulta de la Diagonal perquè no vaig entendre els plànols”. Sempre sarcàstic i punyent. Un crack de més de 80 anys en directe.

Naturalment, no van faltar les intervencions crítiques dels assistents. Una Barcelona on hi ha desnonaments, pensada pel turista i no pel ciutadà, poc inclusiva, molt cool, allunyada cada cop més del model mediterrani, que privatitza espais públics (projecte d’ubicació de llots de luxe en instal·lacions del Port ciutat, entre d’altres)… Interessants reflexions que van passar bastant desapercebudes, i no massa respostes pels ponents.

Ahir, en definitiva, vaig aprendre molt sobre “ciutat present, ciutat futura”; tant en aquesta sessió .tecno d’Ecotendències CosmoCaixa, com en la sessió .edu, celebrada al matí en el mateix CosmoCaixa, en la qual Joan Sabaté va aconsellar als assistents, estudiants de Batxillerat, “fer un esforç per entendre com funcionen les coses, anar a l’arrel dels problemes plantejats, i no perdre’s en el mar d’informació que avui ens proporciona internet” per tal de resoldre els reptes presents i futurs de la ciutat, que en definitiva, són els reptes de la nostra societat actual. En Vicente Guallart ho va remarcar: “El s.XXI és  i serà el segle de les ciutats!”.

Diuen que “no t’aniràs a dormir sense saber una cosa nova”. No hi ha dia que no em passi això. Però ahir, diguem, va ser un gran dia. Gràcies Sabaté, Guallart i Bohigas, per compartir visions. Ara toca treballar i fer realitat aquestes visions. A tots ens toca fer-ho. A tots!