Els sopars fumegen a la taula del menjador. Els nens tot just s’hi posen a sopar. És dilluns i són les 19:45. I marxem a una xerrada organitzada per l’AMPA. Quina motivació! Això va passar en més de 100 llars d’alumnes de l’escola Joan Pelegrí ja que uns 200 mares i pares van assistir, omplint l’auditori de secundària, a la xerrada sobre com ‘Educar amb humor’ que Carles Capdevila va acceptar fer a la nostra escola el passat 22 de febrer. Ara s’entén tot!

Carles Capdevila

En Carles Capdevila (CAPDE al seu web personal), periodista, gran comunicador i orador, i sobretot, pare de quatre fills (dos de cada, com diu ell) va realitzar la seva conferència sobre educació durant aproximadament una hora i mitja. Ell ja va avisar que es passaria del temps establert. Però és igual. Un cop comença a parlar, gesticular i col·locar-se bé el serrell sense pausa, el rellotge es para i l’espai s’omple de somriures, mirades de complicitat amb la parella i la resta de pares i els monitors. Perquè educar ha de ser, sobretot, divertit.

En Capdevila no volia tenir fills. Només en té quatre, dos d’adolescents i dos que encara l’estimen. Dos de cada, que es compensen i que li han permès aprendre molt. Perquè, d’entrada, ell no en sabia com es feia això d’educar. Nosaltres tampoc. Els pares i mares no som perfectes, ens equivoquem, dubtem, sobreprotegim, ens preocupem… Volem el millor pels nostres fills i filles, però el que és segur i en allò que coincidim: tots volem que siguin feliços. Educar en sentit comú, en valors, en coherència… no és fàcil, però és la nostra responsabilitat. Ens vam comprometre des del moment que vam decidir ser pares i mares. La qüestió és fer-ho, sempre que puguem, en clau d’humor. Insistència constant d’en Carles Capdevila al llarg de la seva conferència.

20160223051843Això és el que transmet en Capdevila en les seves xerrades. Però no us penseu que no deixa caure temes clau i de gran importància, entre anècdota divertida i recol·locació del serrell. Com per exemple: ‘La formació i l’educació no són el mateix‘,  ‘Als nens i adolescents els han de passar coses, si no, no aprendran. Nosaltres hem d’estar al seu costat, ells han de saber que sempre hi serem, que la nostra confiança en ells és incondicional’ o bé ‘Dóna-li una responsabilitat a un nen (comprar el pà als 8 anys) o a un adolescent (cuidar de nens petits com a monitor) i l’estaràs educant’.

La por a que passin coses no ens pot bloquejar. No pot bloquejar l’aprenentatge natural dels nostres fills, que quan més aprenen és quan ens miren i ens observen. Més enllà de preocupar-nos sobre metodologies educatives (lliure, activa, waldorf, montessori, etc.), sobre alimentació sana i ecològica, sobre les notes dels nostres fills, sobre les seves activitats extraescolars (piano, violí, futbol, judo, atletisme o macramé), etc; hem de ser conscients que els nostres fills no podran complir tots els seus somnis, no podran fer sempre el que vulguin i no tot els anirà com ells volen. Però els hem de donar eines perquè sàpiguen afrontar cada situació, aprendre, créixer i fer-se persones amb criteri, personalitat i capacitat de decisió. Això els permetrà triar bé els amics, decidir a què es volen dedicar a nivell professional i lluitar per aconseguir-ho, però sobretot els permetrà esser feliços.

En Carles també va insistir en la següent idea, d’Umberto Eco: ‘Educar és allò que fem mentre no estem educant‘. Una gran veritat. Els nostres fills es passen el dia mirant el què fem, copiant la nostra manera d’afrontar les situacions. Observen la nostra coherència o anti-coherència, la nostra empatia o ceguera, la nostra proactivitat o passivitat… Aquí hem de ser nosaltres mateixos i sentir-nos lliures. Ells ho veuran, ho entendran, ho respectaran i ho imitaran.

Els monitors, que també van assistir a la conferència, van ser protagonistes també de la xerrada d’en Capdevila. Ell els adora. Nois i noies amb piercings, rastes, que es lien entre ells, que beuen cervesa, que són un desastre a casa seva… es converteixen en adults juganers i responsables quan els confiem els nostres fills. Això són valors, això és educar.

Tot un plaer veure’t bé, Carles. Tot un plaer veure la teva energia i la teva total voluntat de compartir les teves experiències. Quatre fills són més que un màster en educació. Però com vas dir, i molt bé, ‘m’ha sortit un fill de cada’. No hi ha manual que els defineixi de manera homogènia. L’única manera d’educar-los és conèixer-los, estimar-los i deixar que siguin i se sentin lliures per ser qui vulguin ser.

Gràcies Carles. Cuida’t i, ja saps, en la pròxima Assemblea de l’AMPA, seràs benvingut.

*Article escrit com a vocal de Comunicació de l’AMPA de l’escola Joan Pelegrí.
Fotografies de Àngels Hervàs (mare i vocal de comunicació) i Daniel Ferrer (pare i vocal de comunicació i cultura).