Comencem el curs amb una entrevista a Zicla de Sostenible.cat

Tornes d’unes llargues vacances en família, i et trobes amb entrevistes tan interessants com la que us adjunto en aquest post. Alfredo Balmaceda,soci director de Zicla Productos Reciclados, ens explica de manera clara i lúcida que ‘La qüestió ambiental mai no és la primera raó per comprar un producte’.
Alfredo Balmaceda, enginyer de camins de formació, dirigeix des del 2004 l’empresa Zicla on també és responsable dels projectes de recerca aplicada i gestió de mercats. Balmaceda destaca en aquesta entrevista l’absoluta viabilitat dels productes reciclats, un sector capaç d’unir sostenibilitat i innovació. L’èxit d’aquests productes s’anirà incrementant en la mesura que siguin vistos pel consumidor amb plena normalitat, sense cap etiqueta que en condicioni la percepció.

Quan va néixer la vostra empresa i amb quina finalitat?
Zicla va néixer l’any 2005 amb la intenció de crear una plataforma des de la qual oferir al sector de la construcció els productes reciclats que hi havia al mercat, tenint en compte que era en aquells moments un sector molt dinàmic i amb moltes possibilitats, tant de generar residus com de consumir productes reciclats. Amb el temps vam veure que l’oferta de productes reciclats no era tan variada com havíem pensat i que calia fer més èmfasi en desenvolupar els nostres propis productes, de manera que poguessim controlar tota la cadena de valor. Poc a poc vam anar introduint criteris d’ecodisseny en aquests productes i després vam buscar les certificacions corresponent per poder acreditar que es tractava de productes reciclats.

Quina importància concediu a la certificació?
La certificació és molt important perquè és l’única forma que tenim de garantir la traçabilitat del producte. Poc sentit tindria un producte reciclat fabricat amb residus que vénen de molt lluny: portaria una “motxil·la ambiental” gran pel fet d’haver de viatjar milers de quilòmetres i el seu valor ambiental quedaria molt disminuït. En relació també amb la traçabilitat, el fet de fabricar els nostres propis productes ens permet fer el seguiment complet del residu, és a dir, des de buscar-lo, trobar-lo i estudiar-ne la possible aplicació fins a posar-lo en el mercat ja com a producte.

‘Treballem amb empreses que tenen residus que abans estaven enviant als abocadors i que, per una raó bàsicament econòmica, volien canviar aquesta forma de treballar’

On es busca i com es troba aquest residu?
Treballem amb empreses que tenen residus que abans estaven enviant als abocadors i que, per una raó bàsicament econòmica, volien canviar aquesta forma de treballar. En alguns casos també pesava el fet que volien millorar el seu comportament ambiental. Des dels inicis, quan una empresa es posava en contacte amb nosaltres, el primer que els volíem fer veure és que no tenien un problema sinó una oportunitat de generar valor. Per comprovar si de debò existeix aquesta oportunitat, fem un estudi previ a fi de determinar si un residu té realment algun potencial com a matèria primera per poder fabricar un nou producte.

Més en detall, quin seria el procés?
Primer cal saber si hi ha alguna tecnologia al mercat que pugui tractar aquest residu per convertir-lo en matèria primera. Si aquest primer pas se supera, el pas següent és veure per a què pot ser útil el residu en funció de les seves característiques. Lògicament, a continuació caldrà comprovar si, per preu, es pot fer un lloc en el mercat. Si la competència que té en el mercat és molt gran en el factor preu, serà molt difícil tirar endavant amb el producte reciclat. D’altra banda, cal subratllar que existeix la percepció per part de moltes persones que si un producte està fet a partir de residus ha de ser forçosament més econòmic.

‘Els ciutadans no volen tenir gaire relació amb els residus i per tant tendeixen a pensar que aquests residus no posseeixen cap valor’

Com s’explica aquesta percepció?
Perquè la veritat és que en general els ciutadans no volen tenir gaire relació amb els residus i per tant tendeixen a pensar que aquests residus no posseeixen cap valor. Aleshores d’aquí es deriva la idea que si algú transforma una cosa que, en principi, no té valor tot plegat ha de ser molt barat.

‘Ningú no li perdonarà la vida a un producte només pel fet de ser reciclat’

De tota manera la sortida del producte en el mercat està condicionada pel preu.
Efectivament, el producte reciclat ha d’entrar bé primer per preu; segon per qualitat; i en tercer lloc perquè és millor ambientalment que un producte convencional. Ningú no li perdonarà la vida a un producte només pel fet de ser reciclat. La qüestió ambiental, per la nostra experiència, mai no és la primera raó per comprar un producte. És cert que en certs àmbits el producte reciclat pot generar una certa simpatia, però en general no és un factor determinant en la decisió de compra. Ni tan sols en les administracions, que després presumeixen de compra verda. Nosaltres no podem treballar amb visions minoritàries en aquest tema perquè no són representatives del conjunt.

En estudiar el mercat del producte reciclat per poder impulsar el vostre negoci, quines van ser les principals conclusions a les què vau arribar?
Vam començar reunint tota la informació sobre productes reciclats per fer-nos una idea clara de quina era l’oferta, però també la demanda. I vam poder comprovar que les diagnosis que existien sobre aquest mercat eren correctes, és a dir, que la demanda era bastant pobra i l’oferta també molt feble. Per tant la nostra orientació va ser treballar en els dos eixos. L’oferta, intentant enriquir-la, tot  ideant i fabricant els nostres propis productes. I pel que fa a la demanda, fent estudis de consultoria per les administracions de manera que poguessin identificar els obstacles que els impedien tirar endavant amb la compra de productes reciclats i poder així actuar en conseqüència.

‘Cal treballar molt des de l’oferta perquè el públic acabi finalment adquirint el producte, però sense necessitat d’insistir tant en el fet que sigui reciclat’

Però què és més important treballar en l’oferta o en la demanda en aquest cas?
Com no és un mercat madur, cal treballar molt des de l’oferta perquè el públic acabi finalment adquirint el producte, però sense necessitat d’insistir tant en el fet que sigui reciclat. És un procés que ha d’anar poc a poc. Les exigències han de seguir una pauta lenta encara que persistent i creixent.

Quina és la clau per fer que producte reciclat sigui útil?
Cal buscar quins són els possibles nous usos que puguin aprofitar millor algunes de les característiques pròpies del residu que serveix de matèria base. Un exemple el tindríem en les moquetes usades dels cotxes. Vam observar que estaven fetes amb un material molt absorbent i molt resistent al foc. I què es va acabar fabricant amb això? doncs en primer lloc pantalles acústiques per posar a les carreteres de cara a minimitzar els efectes del soroll en les vivendes properes. I també s’han fabricat taulells i tarimes; aquí ha primat la resistència en general i al foc en particular. Originàriament es van pensar per posar-hi els peus a dintre els cotxes però s’ha demostrat que les característiques que tenien les feien aptes per a altres aplicacions.

‘És molt important solucionar un problema amb una resposta ambientalment correcta’

Elements de cotxes que serveixen per minimitzar els efectes d’altres cotxes quan passen per la carretera.. És la manera òptima de redimir l’automòbil dels seus pecats, si més no en part.
Sí, algú ens ha dit que és com reintregrar el cotxe a la carretera. És molt important solucionar un problema amb una resposta ambientalment correcta. I aquí cal esmentar la història de la plataforma per millorar l’accessibilitat als autobusos, que hem desenvolupat. Primer vam tenir un intercanvi d’opinions amb l’EMT en què vam plantejar una alternativa a les plataformes de formigó. La nostra plataforma era flexible i modular i naturalment de material reciclat. Amb això donàvem la resposta ambientalment correcta a una qüestió social com és la necessitat de millorar l’accessibilitat al transport públic. En aquest cas la plataforma està fabricada amb coure i alumini provinent de cables elèctrics de mitjana tensió, materials pensats per tenir molt bon comportament a l’intempèrie. Aquestes propietats, totalment vàlides per a la funció del producte original, ho seguien sent un cop transformat en un nou producte amb una finalitat completament diferent.

Quins són els perfils professionals que necessiteu per desenvolupar la vostra feina?
Enginyers, dissenyadors industrials i ambientòlegs. Vull remarcar que comptem amb l’ajut d’una petita xarxa d’indústries que estan disposades a fer proves amb els residus per descobrir les possibles utilitats que poden tenir; això és com disposar d’una xarxa de laboratoris.

‘Un cost es pot transformar en un ingrés’

Quina és la raó que explica la bona disposició de les empreses?
Les empreses volen trobar una alternativa a la situació d’haver d’enviar continuament residus a l’abocador. Nosaltres els oferim aquesta alternativa intentant que un residu tingui en el futur un valor i un lloc en el mercat. Això és empresarialment interessant perquè, en lloc d’haver de pagar a algú que porti un material a l’abocador, obre la perspectiva a rebre diners per un material que té valor. Es tracta d’un canvi substancial: un cost es pot transformar en un ingrés.

‘En la mesura en què els materials adquireixen valor deixen de ser residus’

És inevitable citar la paraula innovació en la vostra feina productiva…
A innovació li passa com a sostenibilitat, que són paraules sobreutilitzades, però de fet per a nosaltres la innovació és un dels punts més importants. Innovar en el nostre cas significa que en un procés industrial que està funcionant se li aplica una petita modificació que permet obtenir un material per transformar-lo en un nou producte. Cal tenir en compte que cada activitat que es faci en la transformació, que no sigui absolutament indispensable, suposa incrementar la càrrega ambiental del producte i el cost. De fet no inventem res perquè la industria sempre ha tingut present la minimització de l’ús de recursos. Li hauríem de preguntar a un joier si mai ha generat residus quan estava treballant l’or i la plata. Sempre reaprofita i per què? Doncs perquè el material té valor. En la mesura en què els materials adquireixen valor deixen de ser residus.

Un dels productes vostres que ha tingut més bona acollida és el separador de carril bici zebra. Quina és l’explicació d’aquest èxit?
Aquest és un producte que va néixer d’una necessitat del mercat. El carril bici s’estava implantant a tots els municipis i nosaltres vam voler buscar una peça que per damunt de tot garantís la seguretat del ciclista.

En el sentit de protegir-lo davant d’una invasió del carril per part d’un vehicle a motor per exemple?
No només això, perquè aquesta funció ja la fan els altres separadors que existeixen al mercat. A més, en aquest aspecte no hi ha seguretat al 100% ja que no es pot blindar completament un carril bici. A no ser que es vulgui una via absolutament diferenciada amb una important barrera física. Buscàvem una peça que donés la seguretat davant d’una eventual caiguda del ciclista i per això el separador no té arestes tallants. El repte era fer una peça que fos resistent però alhora suficientment tova perquè si algú impactés contra ella no es fes gaire mal. I a més, es volia que fos clarament visible i que s’integrés bé en l’escenari urbà. En aquest cas el material reciclat amb què està fet el separador prové de cables elèctrics i de residus de persianes i de finestres. El disseny del Curro Claret va obtenir el Premi 2009 al Disseny per al Reciclatge.

L’entrevista sencera la trobareu a Sostenible.cat.