Existeix l’ecodisseny? Com podem saber si un producte és ecodissenyat? Com vendre un producte ecodissenyat? Què demana el mercat? Per què és tan complicat ecodissenyar? Què és i què no és ecodisseny? Un bon disseny ha de ser un disseny ecològic, integral, global, intel·ligent, eficient….?

En el marc del Mes del Disseny per al Reciclatge, el Centre Català del Reciclatge, el Col∙legi d’Ambientòlegs de Catalunya i o2Spain van organitzar la taula rodona “Existeix l’ecodisseny? Conceptes, barreres, eines i oportunitats” el passat dimecres 15 de juliol a la Fundació Palo Alto amb l’objectiu de debatre al voltant d’aquestes qüestions. Jordi Oliver, ambientòleg; i Curro Claret, dissenyador, van explicar el procediment a seguir per ecodissenyar un producte.

Les estratègies per fer-ho poden ser molt diverses i requereix d’un treball transdisciplinar per assolir la millora ambiental global del producte en qüestió. La millor manera per entendre tots aquests conceptes és aplicar-ho a partir d’un producte ja existent: un recipient on puguin créixer les plantes de la ciutat. A partir d’una reflexió inicial del dissenyador -“quan s’abandonen les ciutats, les plantes surten del no res”-, es va desenvolupar tot un treball conjunt d’ambientalització d’aquest objecte tan habitual entre el mobiliari urbà.

El primer pas va ser fer una anàlisi inicial, és a dir, un estudi de mercat i una identificació d’aquelles etapes del cicle de vida que són més contaminants. A partir de tres jardineres ja existents es van analitzar les seves característiques comunes, identificant finalment aquelles etapes del seu cicle de vida més contaminants, les quals s’incorporen a l’ecobriefing a partir del qual el dissenyador treballarà. En aquest cas, l’extracció de materials i processat, la distribució i el fi de vida s’identifiquen com les etapes a millorar.

Com fer-ho?
Potenciar que la planta pugui créixer de manera natural, que tingui un substrat tou reduint l’accidentalitat, ampliant els seus usos, ubicant-se en superfícies amb pendent, penjant del sostre, amb materials reutilitzats i versàtils, etc; en definitiva, es redueix el pes i el volum, s’aconsegueix un aspecte orgànic, es dibuixa un concepte que ha evolucionat i que l’equip ambiental es disposa a valorar. I el resultat? S’ha reduït en un 95% l’impacte ambiental en comparació amb les jardineres que hi ha ara al mercat.

I, finalment, un treball de comunicació associat al nou producte, ressaltant les millores ambientals aconseguides. L’ecodisseny ha estat una oportunitat per a repensar un producte com una jardinera.

A partir d’aquest moment i amb un exemple de treball transdisciplinar molt enriquidor que ha donat lloc a un producte menys impactant, s’inicia la taula rodona. Reflexions llençades a l’aire com el material més ecològic és aquell que no s’utilitza, els materials d’origen natural no són sempre els millors, reciclar però sense perdre el valor dels materials, productes honestos sense “greenwashing“, productes de llarga durabilitat, etc; propicien un debat molt interessant.

Entre d’altres temes es va reflexionar entorn a l’existència d’ecomaterials. Finalment es va arribar a la idea compartida que és en realitat l’ús final dels materials el que determina en major o menor grau el seu impacte… és possible que els productes naturals no siguin sempre els més adequats a nivell ambiental…

La pregunta a respondre no va ser finalment si existeix l’ecodisseny… és evident que sí, així ho demostren les 213 candidatures del Premi Disseny per al Reciclatge 2009 que es van poder visitar al final de la taula rodona, projectes tots ells materialitzats i en molts casos comercialitzats. La pregunta a fer-se seria, potser: es pot considerar com a un bon disseny aquell que no incorpora criteris ambientals?

I finalment, el tema central del debat: “Cal continuar parlant d’ecodisseny? Per què cal afegir-li “eco” al disseny? Cal explicitar-ho tant?”. Doncs sembla que de moment sí. Encara és molt aviat per deixar de parlar d’ecodisseny… esperem que en un futur no molt llunyà el disseny d’un producte també incorpori de manera intrínseca criteris que el facin millor a nivell ambiental, més sostenible.