Segon diumenge de l’any. Dia 8 de gener del 2012. Però aquest torna a ser un diumenge com els de fa uns mesos, abans de la baixa + baixa maternal + excedència. És a dir, demà treballo! Bé, continuo… Com molts diumenges, tant els més recents com els de sempre, comprem el País i el País Semanal l’acompanya. El llegim a torns, mentre un llegeix, l’altre juga + passeja + dorm a l’Aran. I avui he tingut uns minutets per llegir el reportatge “Tendencias, ¿de qué hablaremos en el 2012?” De la A a la Z. Interessant, previsible en molts casos i, sobretot, optimista. No es parla de la fi del món, ni de l’atur, ni de la crisi financera… es parla de noves tendències, de nous enfocaments, de maneres innovadores i diferents de resoldre els reptes que es presenten. I no es tracta de plantejaments futuristes, conceptuals o utòpics; sinó de realitats que es consoliden. Bé, aquí el teniu perquè en tregueu les vostres pròpies idees: ¿De qué hablaremos en 2012?

Però jo em quedo amb la lletra B, “Buscarse la vida en grupo”; la lletra U, “Diseño útil”; i la lletra Y, “Yo compro, yo decido”. Pel que fa a la primera, l’article parla de la fragmentació de col·lectius existents i de l’aparició de nous més forts, com la compartició d’oficines, de taules de restaurants… i jo afegeixo el consum col·laboratiu com a tendència in crescendo. Pel que fa a la “U”, es parla del disseny com el camí i no el resultat, i es planteja el disseny del futur com la cerca de la col·laboració i no tant del resultat final. I també es parla de Cricursa, una empresa catalana que produeix vidres tecnològics que controlen el consum energètic dels edificis i que està essent solicitada per molts arquitectes. I per acabar, la lletra “Y”, situa al consumidor com a part activa en la creació del producte o servei que finalment consumirà. Això, sumat a la cerca de la interacció amb el client per part de les empreses, ha conduït a productes molt personalitzats i personalitzables. De fet, la compra de El País d’aquest segon diumenge del 2012 ha anat acompanyat d’un llarg passeig pel Born de Barcelona i resulta destacable la gran especialització de totes les seves botigues: accessoris únics de bicicletes, sabates a mida i amb colors intercanviables, mobiliari de disseny modulable, sabates ecològiques, etc. Bé, no posaré noms a les botigues i marques… però la personalització hi és, i el valor afegit en clau de sostenibilitat també.

En aquest sentit, trobo a faltar una lletra que parli del “bon disseny”, del “disseny sostenible”, del “consum conscient, responsable, coherent”. Hagués estat bé una única lletra, la “D” de “Disseny” que en parlès de tot plegat. Potser parlarem d’això el 2013? Jo crec que ja en parlem des de fa anys… però triar el nom ens està preocupant massa… que si ecodisseny, que si bon disseny, que si disseny sostenible, que si disseny i punt! Com a dissenyadors, fabricants i consumidors tenim tots plegats una responsabilitat. Proposar productes millors per als consumidors i per al conjunt de la societat. Exigir productes millors per a tots als fabricants. I això sumat a la personalització, a la qualitat, a la durabilitat, a  la sostenibilitat del cicle de vida i a la innovació ens ha de fer competitius. La “D” de “Disseny” i prou.