Tot i que existeixen els Punts Verds de barri, espais en els que podem portar tot allò que no es pot llençar en els contenidors de recollida selectiva comuns… sempre hi ha molts trastos, o petits objectes, que anem acumulant i que ens volem treure de sobre de manera bastant immediata. Objectes que segurament poden interessar a algú altre que li pot donar un ús abans d’anar a abocador. Els Punts Verds podrien ser espais on deixar aquests objectes i possibilitar el seu intercanvi o senzillament, que la gent en disposés lliurement. Però, més enllà de l’Aula Ambiental de Sagrada Família, no és així. No es permet. Tot el que va allà, va a tractament finalista. S’ha acabat.

Els dissenyadors hi pensen en aquestes noves necessitats i ofereixen propostes o conceptes per resoldre-les, a més, de manera imaginativa. És el cas de Goedzak, una bossa semitransparent, resistent, que permet “llençar” tots aquells objectes que ja no necessites (una nina, un despertador que ja no vols però que funciona, una paella, un parell de sabates, dos testos de plantes, etc.) de manera visual. És a dir, tothom pot veure lo que hi ha dins, i d’aquesta manera, saber si l’interessa o no obrir la bossa i agafar-ho.

bossa transparent

D’entrada, la idea és bona. S’hauria de pensar, però, en què passa després amb la bossa, un cop ha estat buidada… o de quins materials està feta… Però el que realment em fa qüestionar aquesta proposta és: “Estem preparats per fer-lo servir?” És a dir, en el millor dels casos, si l’Ajuntament de les nostres ciutats respectives ens repartís aquesta bossa, com s’ha fet amb contenidors d’orgànica o contenidors de separativa per a les nostres llars, les sabríem fer servir de manera cívica?

Situació ideal: Espai creat al costat dels contenidors de selectiva. Un grup de bosses inspirades en Goedzak. La gent es troba allà remenant, però un cop ha remenat, torna a deixar-ho tot com estava. En aquest espai es troba tant la gent sense recursos com aquella gent que resulta que buscava precisament allò que hi a  les bosses, tot i que es pugui comprar un de nou. Un espai de trobada, de barreja, on remenar no es veu malament, sinó que fins i tot passa a ser “cool”.

Situació, jo crec, real: Només hi remenarien els que sempre ho fan i la resta ho miraria des de l’altra banda del carrer. No funcionaria! I no seria un espai endreçat, al final les bosses es buidarien i acabaria tot tirat pel terra. Això és el que penso que passaria i que ja passa, en part. Quan t’apropes a un contenidor interessat per algun objecte que ha estat rebutjat… la gent se’t queda mirant amb cara de: “ostres, aquesta noia no té pinta de recollir coses dels contenidors…”. Però per què no? Per què no crear espais d’intercanvi ciutadà, autogestionables en base al civisme, en els nostres punts de recollida? No caldrien ni bosses! Uns prestatges i punt! Fets amb palès si voleu! Jo hi deixaria coses quasi cada dia: roba, objectes, llibres… I segur que hi trobaria coses que m’interessessin… Però per fer això hem de fer un canvi cultural, penso, més que d’hàbits…

Tanmateix, productes com Goedzak fan pensar en noves maneres ja no d’intercanviar objectes en desús… sinó en opcions basades en el “Deixa el que ja no vulguis i agafa el que necessitis. I punt!” .El festival del Do a Cabrils, que es va celebrar per primera vegada el passat 16 de març , es basava en això. Passem de mercats d’intercanvi o de segona mà, a mercats de lliure circulació. Lliure intercanvi, sense moneda, sense res a canvi.