Avui arrenca la Cimera de Durban i les expectatives d’èxit no són gaire ambicioses ni optimistes. L’objectiu de la cimera és establir mesures clares per evitar que l’escalfament segueixi augmentant. La temperatura del planeta ja ha augmentat un grau en els últims vint anys i s’espera que ho faci un altre grau si no es prenen disposicions dràstiques. En aquesta cimera també es volen aprovar nous ajuts per ajudar als països pobres, els més afectats pel canvi climàtic. Per altra banda, els principals països emissors de carboni, com Estats Units o la Xina, no semblen disposats a firmar compromisos vinculants i si no ho fan ells, tampoc Rússia, Canadà, el Japó o la mateixa Unió Europea estan disposats a signar un acord global.

En aquest marc, aquest poster dissenyat per Amelia Roberts, Global Warming, parla de la impunitat pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades a la manufactura a la Xina. La manufactura de productes que comprem nosaltres, mentres dormim tranquils per complir o no amb els drets d’emissions que se’ns han assignat. Com si visquéssim en una bombolla. Com si el món no estigués globalitzat en tots els sentits i connectat! Si el que consumim no ho produïm nosaltres, no som nosaltres els que emetem… però sí uns altres, en aquest cas la Xina. I a més tots aquests productes els hem de transportar fins aquí. El balanç a nivell ambiental és péssim. No siguem ingenus. O millor dit, no baixem el cap per ignorar aquesta realitat. Això sí: ara, els països com la Xina que estan en vies de desenvolupament han de produir els nostres productes de manera sostenible, tal com NO hem fet nosaltres!

Però no cal que els hi diguem res. La Xina s’està posant les piles en tot, fins i tot en termes de sostenibilitat. Estan fent una transició de la fàbrica del món a produir disseny i valor afegit. Potser que ens posem ja les piles nosaltres i pensem en com produir a nivell local i de manera sostenible. Vinga! I pel que fa a la Cimera de Durban, tinc la pessimista impressió que quedarà en l’oblit. Copenhague va deixar molt mal sabor de boca. Ho superarem algun dia? De moment, quan es parla de crisi econòmica no es pensa en el canvi climàtic com a fenomen a desaccelerar per estalviar costos. Per tant, de moment, el debat no es centrarà en Durban sinó en Estats Units, Alemània, França i la Xina; que són els que ara per ara, mouen l’economia, encara que continuï essent en base a expectatives i valors intangibles.