Quina millor manera de començar el 2014 que viure de prop dos projectes que aposten per la qualitat i per una nova manera de fer les coses, més equitativa i respectuosa amb la natura i les persones? Només un parell de dies i una nit fora de casa ens van permetre gaudir de L’Hostal Spa Empúries i de *lavinyeta, dos exemples de negocis rentables, no només en termes econòmics sinó també socials i ambientals.

IMG_20140103_202419

Hostal Spa Empúries: la sostenibilitat, un valor que es nota

Només deixar el cotxe al seu aparcament, entre pins, troncs i arbres, i al costat del mar, ja ensumes que aquell lloc serà diferent. Discret, rehabilitat i reformulat, l’Hostal Spa Empúries t’acull des de bon principi. La sostenibilitat hi és arreu, però no es fa pesada ni insistent. Mobles restaurats, productes ecològics locals i saludables, bicicletes per assegurar passejos ‘sense fum’, llums que s’encenen quan són necessàries, un spa on els productes són naturals i realment relaxants… En Josep Puig i Cadafalch ja venia aquí amb els seus ajudants a fer llargues estades quan treballaven en les runes d’Empúries.  L’Hostal té història i aquesta ha estat respectada per la seva rehabilitació, que manté elements que recorden a la típica estructura d’hotel dels anys 60-70. A més, es tracta de l’únic establiment hoteler d’Europa que compta amb un LEED Gold, una certificació que assegura que l’edifici ha estat rehabilitat i construït complint amb estrictes criteris de sostenibilitat en tots els aspectes: energia, aigua, residus, materials, mobilitat, etc.

Bé, sempre hi ha detalls a millorar o d’altres que se’ns deuen haver escapat, però en conjunt, aquest ‘hotel’, que compta amb habitacions, restaurant, spa… com la gran majoria d’hotels; ofereix un servei de major qualitat. I això es nota… i a més, ho fa de manera diferent apostant per altres valors. Un d’ells és la solidaritat. Amb el projecte ‘1=2’, l’Hostal Empúries possibilita la construcció d’un espai cultural + escola a Burkina Faso. Per cada euro que aporta el client, l’Hostal n’aporta un altre. De fet, l’equip de l’Hostal aporta el 0,5% del seu sou a aquest projecte.

IMG_20140104_114942

Només un detall més, entre molts d’altres que no compartiré. Sempre m’he preguntat per què costa tant que els hotels disposin la melmelada i la mantega a granel en els esmorzars, enlloc de fer-ho en envasos independents. La resposta sempre ha estat la mateixa: ‘per un tema d’higiene alimentària’. Mai ho he entès. A l’Hostal Empúries, la melmelada la pots agafar d’un pot gran i servir-la en un de petit; i la mantega es talla prèviament i se serveix en unes elegants i ‘higièniques’ culleres de porcellana, que cadascú agafa sense contaminar la resta. No era tan difícil! I els tomàquets, del seu hort, se serveixen sencers per poder preparar, al gust, el pà amb tomàquet.

 *lavinyeta, un celler que mai s’acomoda

uouuPer acabar d’arrodonir l’experiència, i per recomanació del propi Hostal (en el seu pack Enològic) vàrem visitar *lavinyeta. Es tracta d’un Celler que es defineix a sí mateix com: vins amb denominació d’origen Empordà tocats per la Tramuntana. Un celler que mai s’acomoda on l’experimentació, investigació i innovació són aspectes claus. Es tracta d’una empresa jove, familiar, fruit de l’esforç i les il·lusions. L’origen d’aquest projecte es remunta al 2002 quan s’adquirí un parell de vinyes velles –d’edats compreses entre 50 i 75 anys– de Samsó i Garnatxa. A partir d’aquest moment es realitzaren noves plantacions fins a les 22 ha actuals. El projecte es consolidà el 2006 amb la construcció del celler i l’elaboració dels primers vins.

*lavinyeta aposta per la gestió integrada dels seus recursos, basada en criteris ecològics, sempre que això no suposi una pitjor qualitat del producte final. No utilitzen productes tòxics: ni pesticides, ni insecticides, ni herbicides. Les feromones de papallona i la tramuntana els ajuden a mantenir els seus cultius sans. Recullen el raïm sense màquines, un a un, de manera manual, per assegurar la qualitat final. I pel que fa a les botes on es guarda el vi, aquestes tenen una llarga vida: primer acullen vins joves i els donen un toc de criança, però arriba un moment que perjudiquen la qualitat final del vi i són enviats al Sud, on en fan begudes més fortes com la ‘manzanilla’, per exemple. D’allà les tornen a enviar al Nord, on en fan whisky, entre d’altres begudes. I finalment, són convertides en testos de plantes en països del Nord d’Europa. En aquest procés res no es perd; en tot cas, sempre es guanya. Llarga vida a les botes de vi!

A l’explotació *lavinyeta, també tenen oliveres, moltes d’elles centenàries i això no es podia deixar perdre: així que també en fan oli i aquest olora a pà amb tomàquet! Seguint la seva intuïció i esperit innovador, i observant el seu entorn, van veure com les restes del raïm resultaven saboroses per als coloms; així que van pensar: ‘I per què no criem gallines?’. Van començar amb 50. Ara en tenen unes 500 i venen els ous, és clar. Concretament venen els Uouu! Els fems d’aquestes gallines els fan servir per abonar les oliveres. El cicle es tanca.  Un Cradle to cradle aplicat a una explotació agrària on, de fet, la natura és la protagonista! Ells només escolten i en fan cas. Però espera, que van pensar també que unes quantes ovelles els hi podrien netejar el sotabosc dels camps de vinyes… i sí, en tenen, i estan estudiant la possibilitat de fer-ne formatge amb la seva llet. Un projecte arriscat, innovador, sostenible i rodó! I el resultat, productes exportats a 15 països i uns vins de gran qualitat.

IMG_20140104_144234Tot està cuidat en aquest ‘negoci’. Fins i tot la marca, que també ha dissenyat un familiar: *Heus, *Llavors, *Sols, *LaMusa… són alguns dels noms dels vins, cadascun amb una història i un disseny gràfic associat que el fa únic. Rodó, rodó! Dóna gust començar l’any tot comprovant com la incorporació de criteris ambientals i socials en una empresa no només és possible, sinó que fa que el producte final sigui millor i més competitiu.