La investigació en nous materials no deixa d’avançar. I en la majoria de casos resulta sorprenent com materials que tenen un ús molt concret, com ser un aliment, poden tenir altres funcions tan diferents com ser la base per a un nou teixit. En el cas de Qmilch, la llet passa a ser l’únic material necessari per produir un nou teixit, de textura similar a la seda, que es pot rentar i assecar com en el cas del cotó. Aquest REplantejament de l’ús de la llet és idea de la dissenyadora i bioquímica alemana Anke Dosmaske.

A nivell ambiental, Qmilch consumeix molta menys aigua per kg de teixit. Per exemple, cada kg de cotó orgànic consumeix més de 10.000 litres d’aigua. Mentre que la mateixa quantitat de Qmilch només necessita dos litres d’aigua. El seu preu, però, és de 20 euros per kg, un 40% més car que el cotó orgànic. Però la dissenyadora alemana espera que la producció local pugui fer que finalment el preu sigui més baix.

Resulta curiós pensar que la llet pot ser la matèria primera per fer teixits. Aquests canvis d’ús, de paradigma, m’agraden. Però aquests són casos puntuals. Personalment crec que ens costa REpensar, REinventar i REvolucionar el que ens envolta. Qüestionar-nos si allò que sempre ha estat d’una manera ha de continuar essent igual. Així que haurem de començar a DESAPRENDRE (terme que comença a sortir fins i tot en la televisió) i pensar que la llet també ens pot servir per produir roba. Seguirem d’aprop el Qmilch, a veure si aconsegueix fer-se un forat en la indústria textil. Si voleu més informació al respecte, aquí us passo l’article d’Ecoinvento.com al respecte. Tanmateix, per valorar si la llet pot ser una alternativa sostenible al cotó s’hauria de fer un ACV… produir llet també és costós a nivell ambiental i hi ha animals implicats. Poca broma!

Per altra banda, i coincidint amb la troballa de l’article referent al Qmilch, em va arribar un post d’Ecomania sobre el bambú com a teixit. Us el recomano (aquí el teniu)!

Què serà el següent? Mitjons fets de cacao? Samarretes fetes de pa? Seran comestibles? Per somniar… Això permetria tancar el cicle del tot! Ho compres, ho fas servir i quan ja no et funciona, t’ho menges. Però deixem d’imaginar… El que és una realitat és que nous materials estan funcionant com a teixits i estan suposant una veritable alternativa al cotó, la producció del qual és molt costosa a nivell ambiental. Coneixeu algun més?